Canço De Matinada, Joan Manuel Serrat (acordes)

Autor: Anónimo | 31949 visualizaciones

  Re
Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d'un campanar.
  Sol                 Re
Un cop de llum i el crit  d'una garsa
  Mi                      La              
que ha despertat amb fam i busca per
  Re
entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap.
  Sol                 Re
O potser el gall que dins la cort canta.
  Mi                   La                   
La nit és morta, i ja es fa clar,
 Sol               Re
la nit és morta, i ja es fa clar.

  Re                 Sol
Mentre jo canto, de matinada,
  La                Re
la vila és adormida encara.

S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí.
S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfi fins que les tallin d'un cop de falç.
Alcen la testa mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi ha,
per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.

I amb el sarró i la bóta a l'esquena, i amb un bastó a la mà,
se'n va el pastor i el seu gos d'atura, se'n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes a les muntanyes volen tornar.
Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora:
el camí que han de fer és molt llarg.
el camí que han de fer és molt llarg.

Cap a vila ja ve el pagès,
la bossa buida i el carro ple

de roig tomàquet i de verdures collides del seu hort.
La mula sua i el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant
a les velletes, que pansidetes,
cap a l'església van caminant,
cap a l'església van caminant.

I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.

I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.