Canço De Matinada, Joan Manuel Serrat (acordes)
Autor: Anónimo | 32172 visualizaciones
Re Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d'un campanar. Sol Re Un cop de llum i el crit d'una garsa Mi La que ha despertat amb fam i busca per Re entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap. Sol Re O potser el gall que dins la cort canta. Mi La La nit és morta, i ja es fa clar, Sol Re la nit és morta, i ja es fa clar. Re Sol Mentre jo canto, de matinada, La Re la vila és adormida encara. S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí. S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada i el sol que les escalfi fins que les tallin d'un cop de falç. Alcen la testa mullada i fresca. Per a caure a terra massa temps hi ha, per a caure a terra massa temps hi ha. Dintre la vila ja plora un nen i pels afores corren els bens. I amb el sarró i la bóta a l'esquena, i amb un bastó a la mà, se'n va el pastor i el seu gos d'atura, se'n van cap unes altres pastures. Trencant rius i cabanyes a les muntanyes volen tornar. Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora: el camí que han de fer és molt llarg. el camí que han de fer és molt llarg. Cap a vila ja ve el pagès, la bossa buida i el carro ple de roig tomàquet i de verdures collides del seu hort. La mula sua i el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia mentre el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant a les velletes, que pansidetes, cap a l'església van caminant, cap a l'església van caminant. I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara. I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara.
Calificar esta versión: