Els Vels Amants, Joan Manuel Serrat (acordes)
Autor: Anónimo | 18582 visualizaciones
Sol 320003 Re XX0232 Si7 X21202 Mim 022000 La X02220 La7 X02020 Re7 XX0212 En realidad el Sol que se usa en la versión original es (X-10-9-7-8-7). Sol Els seus cabells el temps ha tornat blancs. Re Les seves mans, nervioses i arrugades. Sol Els seus cabells el temps ha tornat blancs Re Sol i un xic més trista la seva mirada. Sestimen com jo voldria ser estimat (si els costums que segueixo ho permeten), sestimen com jo voldria ser estimat quan la esperança comenci a estar seca. Sol I sagafen les mans Re els vells amants. I recorden, com ahir, Sol les flors que van collir. Si7 I sagafen les mans Mim els vells amants. La Es miren i ho saben tot, La7 Re Re7 no els cal dir res, cap mot. On els vells viuen es va aturar el temps amb el retrat que a la pared penja. On els vells viuen es va aturar el temps després que es varem casar aquell diumenge. La ràdio antiga i el rellotge gran i el cobretaula carregat de randes. La ràdio antiga i el rellotge gran que encara sona dhora en hora amb mandra. I sagafen les mans els vells amants. I es bressolen cada nit com dos infants petits. I sagafen les mans els vells amants. I es pregunten: «Estàs bé? Avui no et fa mal res...?» I per Sant Jordi ell li compra una rosa embolicada amb paper de plata. I per Sant Jordi ell li compra una rosa mai no ha oblidat aquesta data... I pels carrers shan perdut els amants. No tenen por, no tenen pressa. I pels carrers shan perdut els amants amb una flor i la seva tendressa... Fuente original: LaCuerda
Colaborador original: Fernando de Aróstegui [[email protected]]
Calificar esta versión: