(
C) (
G) (
F) (
G) (
C)
(
C) (
D7)
Mhauria agradat estar despert
(
F) (
C)
aquell matí que amb un vestit verd
(
Bb)
entre uns bladars
(
C)
ell va arribar.
(
F) (
Gm)
Venia xiulant, com un infant.
(
Bb) (
F)
Tenia plenes docells les mans
(
Eb)
i cel amunt
(
F)
els anava escampant.
(
G) (
D)
El voltaven les abelles.
(
F) (
G)
Duia un barret de roselles
(
C) (
G)
i a la bandolera
(
F)
Em duia la primavera
(
G) (
C)
el vint de Març.
Mhauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son
intuir com...,
teules i branques somplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut
duna perdiu.
I del conill la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera
ens va dur la primavera
el vint de Març.
Mhauria agradat estar despert.
Jeure damunt dun roc com um lluert
de panxa al Sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebrel com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.
Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de Març.
Fuente original ATAME [www.atame.org]<br>Colaborador original: Borja Goñalons
[
[email protected]]