[Sol, (
Mim7), (
Do), (
Re)]
(
Sol) (
Mim7)
Por de parlar, de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
(
Do) (
Re)
de deixar anar una altra mentida a la teva mida.
(
Sol) (
Mim7)
Por de callar, desant les paraules a qualsevol calaix,
(
Do)
per no deprimir-te o fer-te badallar,
(
Re)
saber què rumies amb aquella mirada que no sé què mamaga.
(
Sol) (
Mim7)
Por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat,
(
Do)
sense recordar què ens fa viure plegats com si fóssim estranys,
(
Re)
de sentir la rutina rosegant-nos per dintre.
(
Do) (
Sol) (
Do)
Et veig, el sol samaga entre els teus cabells.
(
Sol) (
Am)
em sents, aixeques la mirada en aquell precís instant
(
Do) (
Re)
tot és tan plàcid i tan clar que em vénen ganes de cridar
(
Sol) (
Mim7) (
Do) (
Re) [x4]
res no m espanta, res no m espanta.
[Sol, (
Mim7), (
Do), (
Re)]
(
Sol) (
Mim7)
Por de la por, de sentir aquest pànic tan subtil tan boig;
(
Do) (
Re)
de no ser capaç de somriure quan dius que mestimes.
Fuente original ATAME [www.atame.org]<br>Colaborador original: Jordi Juan Hom
[
[email protected]]