(
La) (
Re) (
Mi) (
Re)
El meu nou xicot no és molt alt
té massa panxa i poca patilla
però té un encant especial
i és que sempre em fa riure
Ja sé que és un noi molt normal
no té els ulls clars, ni un xalet a les Illes
però em mira i em sento important
i a més em fa riure
(
Sim) (
Do#m)
Quan sóc sola a casa
(
Re) (
Mi)
i el silenci em rosega per dintre
(
Sim) (
Do#m)
arriba i mabraça
(
Re) (
Mi)
i a linstant ens portem com dos nens petits
(
Re) (
Mi)
un damunt laltre estirats al llit
(
Re) (
Mi)
vull resseguir el seu somriure amb els meus dits
Baixem abraçats fent merder
sens enfotem de les dones que ens miren
ens anem grapejant pel carrer
ens besem i ens ve el riure
Quan sóc sola a casa...
Ja sé que no sempre és un bon jan
tée ls seus rampells i les seves manies
però sé perquè lestimo tant
perquè sempre em fa riure
Quan sóc sola a casa....
Fuente original ATAME [www.atame.org]<br>Colaborador original: Joan Ma Amat
[
[email protected]]