Els Vels Amants, Joan Manuel Serrat (acordes)

Autor: Anónimo | 18510 visualizaciones

Sol  320003
Re  XX0232
Si7  X21202
Mim  022000
La  X02220
La7  X02020
Re7  XX0212

En realidad el Sol que se usa en la versión original es (X-10-9-7-8-7).

Sol
Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
                                 Re
Les seves mans, nervioses i arrugades.
                                      Sol
Els seus cabells el temps ha tornat blancs
               Re             Sol
i un xic més trista la seva mirada.

Sestimen com jo voldria ser estimat
(si els costums que segueixo ho permeten),
sestimen com jo voldria ser estimat
quan la esperança comenci a estar seca.

                Sol
I sagafen les mans
             Re
els vells amants.

I recorden, com ahir,
              Sol
les flors que van collir.
                Si7
I sagafen les mans
             Mim
els vells amants.
                     La
Es miren i ho saben tot,
        La7     Re      Re7
no els cal dir res, cap mot.

On els vells viuen es va aturar el temps
amb el retrat que a la pared penja.
On els vells viuen es va aturar el temps
després que es varem casar aquell diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge gran
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran
que encara sona dhora en hora amb mandra.

I sagafen les mans
els vells amants.
I es bressolen cada nit
com dos infants petits.
I sagafen les mans
els vells amants.
I es pregunten: «Estàs bé?
Avui no et fa mal res...?»

I per Sant Jordi ell li compra una rosa
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
mai no ha oblidat aquesta data...

I pels carrers shan perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers shan perdut els amants
amb una flor i la seva tendressa...

Fuente original: LaCuerda
Colaborador original: Fernando de Aróstegui
[[email protected]]